|
|
|
AGUSTÍ TRILLA I ALCOVER |
|
|
Dades sobre la maçoneria a Cervera
Aquest article va ser contestat pel meu pare Antoni Xuclà Riu, qui complementa les afirmacions del senyor Pedrós afegint que hi havia una altra lògia a Cervera, concretament la anomenada Discreción, sota l’obediència del Gran Oriente Nacional de España i que tenia el seu local al carrer Major, concretament a la casa assenyala llavors amb el número 131, en l’anomenat café Espanyol. Afegeix que donada la poca població de la nostra ciutat, era difícil que existissin dues lògies amb la mateixa obediència. Per tot pensa doncs que segurament a la que es refereix el senyor Pedrós, és la mateixa situada al café Espanyol. Finalment, ambdós escrits van ser contestats pel senyor Josep M. Llobet Portella amb un article també publicat a la revista Segarra sota el títol "La francmaçoneria Cerverina a finals del segle XIX". En aquest escrit, Llobet Portella ens diu que la lògia cerverina s’anomenava Discreción, i que la integraven una vintena de membres, si bé hi van passar unes 34 persones domiciliades a diferents poblacions com Tàrrega, Manresa, Alcolea de Cinca, Torrefeta, Granyanella, Anglesola, Castellfollit, Ossó, Guissona, Agramunt, Tarragona i Barcelona; ocupava el càrrec màxim, concretament el de venerable maestro el senyor Josep Freixa, sota el pseudònim de Legunero, que era el propietari del café Espanyol. Afegeix a continuació que hi havia solament una lògia i justifica l’existència del dos locals referits pels senyors Pedrós i Xuclà, perquè el senyor Pere Domènech era propietari del local on es trobava situat el cafè d’en Roc, citat pel senyor Pedrós. Seguidament el senyor Llobet ens parlà dels diferents objectes simbòlics que pertanyien a la lògia cerverina, i que ens recordava el Sr. Pedrós que, un cop dissolta la maçoneria a Cervera, aquells objectes o almenys alguns d’ells, van anar a parar a la sagristia de Santa Maria i allí va ser el darrer cop que els van veure.
El primer resultat d’aquesta investigació ha estat precisament trobar un cerverí que és qui va organitzar tot el tema de la maçoneria cerverina i que no ha estat citat en cap dels escrits referits, i que tal vegada va ser el seu màxim impulsor i el seu gran mestre. Em refereixo a l’advocat cerverí Agustí Trilla i Alcover. Agustí Trilla i Alcover
Va estudiar la carrera de dret a Barcelona i és va donar d’alta al col·legi d’advocats d’aquella ciutat el dia 25 de febrer de 1872. Es va casar amb la cerverina Antònia Pont i Fabregat i va tenir dues filles, Conxita i Trinitat Trilla Pont. De la primera he pogut esbrinar que va viure a Cervera, concretament tenia el seu domicili al Pati Corell. Com ha fet curiós voldria recordar que el pare d’Antonia Pont era Cristòfol Pont Clos germà del mestre Joan Pont que va escriure les Completes juntament amb Salvador Vidal. Cal destacar igualment que amb la mort del seu pare Lluís Trilla, es va obrir un conflicte familiar per l’herència i que va malmetre les relacions entre alguns dels seus germans. Va viure al carrer Santa Maria, número 1, casa avui coneguda com cal Lucaya, on el seu pare hi tenia el despatx de notari. Al seu germà Pere va viure al carrer Major, concretament a cal Massot. A Barcelona i va passar a residir per exercir la seva professió d’advocat i va viure al carrer Raurich, número 6. En l’exercici professional va destacar, i fins i tot va tenir un gran reconeixement a Barcelona per la seva feina, en particular en la defensa dels drets de determinats gremis barcelonins. Aquest reconeixement és va fer palès en varies publicacions barcelonines, entre elles la revista L’esquella de la Torratxa, que en el seu número 757, de 14 de juliol de 1893, fins i tot li va dedicar la portada, que reprodueixo en aquest escrit. Agustí Trilla va destacar en diverses i múltiples facetes, fonamentalment en la participació activa en la vida social i cultural barcelonesa i cerverina. Efectivament, va ocupar diversos càrrecs a l’administració de justícia, va exercir de jutge substitut a Barcelona i de fiscal; va ser un estudiós del dret; fins i tot va escriure un llibre titulat Estudis jurídics. La llibertat de testar i l’ institució d’hereu segons les lleis catalanes, el qual va ser traduït al francès. En la vida cultural, els fets mes destacables van ser les seves col·laboracions en diverses publicacions, tant cerverines: Nuevo ambiente, República o El Distrito de Cervera, entre altres, com barcelonines: La Gramalla. Va ser, a més, cofundador de les revistes La Renaixença i la revista taurina Pepe-Hillo, i alhora va ser redactor dels diaris La Gaceta de Catalunya i La Vanguardia.
Dins d’aquestes inquietuds culturals i també polítiques cal destacar que va ser cofundador de l’associació La Jove Catalunya, fundada a Barcelona el 1870. Va tenir una amistat estreta amb J. V. Foix qui, segons sembla, va utilitzar el nom d’Agustí Trilla com a pseudònim. Efectivament J. V. Foix, amb el nom d’Agustí Trilla, signa un article titulat "Conèixer Catalunya" publicat a la revista Meridians el dia 1 d’abril de 1932, i hi ha un altre article del mateix Foix titulat "Toros a Cervera", fet que no solament és una proba de l’amistat entre Agustí Trilla i J. V. Foix sinó que a més és una altra prova de l’interès i l'afició d’Agustí Trilla pels toros i les curses de braus, que ja quedava palesa quant juntament amb Rossend Arús –notable maçó– va fundar la revista taurina Pepe-Hillo abans esmentada. Va morir a Barcelona el 27 de novembre de 1919 i va ser enterrat al cementiri del Poble Nou, concretament al nínxol número 1.199, pis 1er, departament 3er exterior, illa 1ª. Actualment però les seves despulles ja no hi son, ja que el nínxol va ser venut a tercers. La Jove Catalunya i el Partit Republicà Català Els seu fi primordial va ser aconseguí la recuperació lingüística i literària com a pas previ per a una recuperació política, i la llegua era l’eix vertebrador d’aquesta tasca de recuperació. També com he dit, Agustí Trilla i Alcover, va pertànyer al Partit Republicà Federal. Aquest era un partit polític espanyol, d’àmbit circumscrit a Catalunya, fundat l’any 1917, i de caràcter republicà i catalanista. L’any 1931, quant era liderat per Lluís Companys, és va fusionar amb altres organitzacions per fundar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Dins d’aquesta activitat política que va desenvolupar, Agustí Trilla i Alcover va conèixer i és va relacionar amb Lluís Companys i amb cerverins vinculats i relacionats amb el món polític republicà, com Domingo Puigredon o el diputat provincial Ramon Riu i Vendrell.
Agustí Trilla va intervenir en certa manera en la fundació de la biblioteca del Centre Obrer de Cervera, a la qual va fer donació de més d’un centener de volums; va intervenir igualment en el projecte de fundació, l’any 1903, del quinzenari República, juntament amb Domingo Puigredon; i va intervenir nombroses vegades en actes republicans i catalanistes: un d'ells va ser la manifestació que és va fer a Cervera donant suport a Solidaritat Catalana, malgrat que estava impedit i ja tenia una avançada edat.
Agustí Trilla i la maçoneria En els papers particulars i manuscrits d’en Rossend Arús, consta, i cito literalment "…afiliats per a mi, Pedro Trilla Alcover, gr. 1 Barcelona afiliat el 29 de gener de 1882 i Agustí Trilla Alcover, afiliat el 24 de gener de 1882…", tenim, doncs, la informació de l’ingrés oficial a la maçoneria d’Agustí Trilla. L’any 1884 es va fundar una de les lògies maçones més importants, sens dubte, de Catalunya i de l’Estat Espanyol, em refereixo a la Lògia Fènix. El seu primer venerable honorari del taller va ser Manuel Ruiz Zorrilla, i l’any 1890 va ser nomenat venerable Agustí Trilla i Alcover, que l’any 1895 funda a Barcelona un taller amb el mateix nom. El seu paper en la maçoneria a Barcelona va ser prou important, ja que a part del càrrec esmentat i de la seva amistat amb Rossend Arús, va ser nomenat president del Capítol Departamental de Catalunya, que era l’òrgan del Gran Oriente Nacional de España de [J. Mª.] Pantoja. Quan era president d’aquest capítol, va presidir una "tinguda" dedicada a Ángeles López de Ayala, notable maçona i membre de les primeres organitzacions feministes a Catalunya. Segons consta manuscrit pel mateix Trilla Alcover, va volgué presidir aquella sessió per tal d’evitar que "l’acte prengués un caire polític massa pujat de to". Tal vegada, va pertànyer a diferents lògies de Barcelona ciutat, com l’anomenada Aeropagio Catalaunico, on ostentava el grau 33, i de la que va ser president figurant sota el nom simbòlic de Claris; va pertànyer també a la lògia Barcino i a les anomenades Razón i La Verdad. La fundació de la maçoneria a Cervera Agustí Trilla va fer totes les gestions per instaurar la maçoneria a Cervera i per constituir la lògia Discreción, i per tal de refermar-la va procedir a atorgar a alguns membres del seu taller tres graus solament en tres dies, fet que va possibilitar la fundació immediata de la lògia a Cervera i que aquesta tingués autonomia i entitat pròpia, i no fos pas un simple taller depenent d’altres lògies dins de la organització de la maçoneria catalana.  Mossèn Domènech
Seguint instruccions d’Agustí Trilla per tal d’estendre la maçoneria arreu, la lògia de Cervera va fundar l’any 1889 un "taller" a Tàrrega; concretament el van fundar el dia 28 de setembre i el nom que van posar-hi va ser lògia 29 de setembre en record de la revolució setembrina. Va ser escollit com a venerable el senyor Felip Solé Serra i hi figura una dona anomenada Maria Martí Calaf –amb el nom simbòlic de Libertad; en formaven també part el secretari de l’ajuntament de Tàrrega, el secretari de l’ajuntament d’Anglesola i havien iniciat com a membres de la mateixa al jutge local, a l’alcalde i al tinent d’alcalde de la vila. Un altre indici de la maçoneria el trobem a Castellserà l’any 1889, on s’inicia pel jutge de pau de la vila, de ben segur influenciat pels maçons targarins. La lògia fundada a Cervera i la de Tàrrega van estendre la maçoneria per les terres de Lleida, on trobarem altres lògies com Amigos de la Libertad (Lleida, 1882), Antonio Pio (Lleida, 1887), Progreso (La Seu D’Urgell), Antonio Ripoll (Solsona, 1890), Aquiles (Lleida), Faro de Pallars (Sort), Quirites Sieria (Lleida, 1888) i una de les més antigues anomenada Victoria Fraternal (Lleida, 1870) entre tantes altres. La lògia és reunia, com ja ens recordava Manel Pedrós, als baixos de la casa on estava situat l’anomenat cafè d’en Roc, concretament al número 22 del carrer Major. Mes tard, la lògia és reuní a l’anomenat cafè Espanyol, tal i com ens recorden tant Antoni Xuclà com Josep M. Llobet Portella en els escrits referits. A la mort, l’any 1890, d’en Josep Freixa, propietari del cafè Espanyol, el lloc de reunió es trasllada al local del cafè d’en Roc, que era propietat de Pere Domènech, el qual estava inscrit a la lògia Discreción, sota el pseudònim de Ferro, com al seu moment veurem. Agustí Trilla i Alcover en va ser venerable mestre, si bé pel fet de viure i treballar a Barcelona van ser Josep Freixes Salvat, Pere Domènech Gabarró i Miquel Fornells Bach els qui portaven el dia a dia de la lògia cerverina programant reunions i organitzant les trobades corresponents. Un altre fet a destacar de la maçoneria a Cervera és que hi van pertànyer dues dones anomenades Constància Beleta i Maria Martí Calaf –que figurava com em vist com a afiliada també al taller de Tàrrega. Per la seva part, en Manel Pedrós, en el seu escrit referit, hi fa constar una altra dona anomenada Cecilia Orobitg, coneguda a Cervera com Sila Cularsa, casada amb Fèlix Portella, si bé en la llista esmentada dels maçons cerverins i que reprodueixo en aquest escrit, no hi figura aquesta senyora. La maçoneria i la festa del 16 de febrer  Mossèn Marigot Agustí Trilla i Alcover va participar activament en els actes i commemoracions de la derrota carlina que es feien a Cervera cada 16 de febrer, en diversos anys, així per exemple ens trobem amb la crònica dels fets a la revista Nuevo Ambiente, que detalla la intervenció de l’alcalde de Cervera Antoni Xuclà: "...quien después de un sentido discurso y en nombre de la corporación municipal deposito sobre el mausoleo una corona… siguiole en el uso de la palabra el conocido demòcrata Juan Estany… luego Don Mariano Domènech, individuo de la Junta de festejos y, por fin, el joven abogado e hijo de esta ciudad Don Agustín Trilla y Alcover quien pronunció un elocuente discurso tributando un recuerdo a su padre, uno de los héroes de la jornada afirmando además que la fiesta del 16 de febrero era un símbolo de la unión de todos los cervarienses....". igualment em consta que l’any 1909 formava part de la comissió organitzadora, n'era el president, i en altres anys va intervenir-hi fent discursos als assistents, juntament amb altres polítics cerverins. Cal dir que Agustí Trilla tenia una especial veneració per aquesta festa, ja que no solament el seu pare va participar en els actes que s'hi commemoraven, sinó que hi va participar també el seu oncle Domingo Trilla i Llobet, que va ser alcalde de Cervera i jutge de primera instància, i que precisament va destacar en la defensa de la ciutat l’any 1875 com a cap de la milícia ciutadana: en particular, a ell i a la seva intervenció es va deure la rendició de més de quaranta carlistes que s’havien fet forts a l’Hostal Vermell. Tanmateix i en relació a aquestes actes commemoratius del 16 de febrer, un altre any, a petició d’Agustí Trilla, l’ajuntament de la vila va prendre l’acord de "…dirigir un afectuoso saludo a los regimientos de Soria y de Burgos… que tomaron parte en la defensa de la ciudad y en especial al coronel Rafael Vázquez, hijo adoptivo de Cervera… así como que se colocase en el salón de sesiones un retrato de tan bravo, valiente y pundonoroso militar…". Aquesta manera d’influir i de participar en la vida cerverina, per part dels maçons cerverins, i que finalment els va portar justament a la seva desaparició, va tenir un fet culminant que va ser la intervenció en el actes per commemorar els fets del dia 16 de febrer de l’any 1875. A tall d’exemple, l’any 1903, van haver-hi critiques als actes i celebracions del 16 de febrer. En un article publicat a la revista cerverina La Veu de la Segarra de 3 d’octubre de 1903 (any I, núm. 17) signat amb el pseudònim "Cap-y-cua", obertament es critica a Agustí Trilla; se'l recorda com a organitzador any enrere de les festes del 16 de febrer dient que aquelles festes duien un segell "…marcadissimament sectari i anticlerical fins al punt de portar en lloc sagrat del cementiri corones amb signes maçònics…". S’afegia en dit article que "…si el Sr. Trilla es volia presentar com a defensor del bon nom de Cervera… ¿que no hu veia allavors, que amb aquelles manifestacions tant marcadament masòniques y anti-religioses se feria, y molt al viu, los mes preuats sentiments de la majoria dels cerverins? En aquest mateix sentit de critica, a l’article publicat a la revista cerverina Patria (any I, núm. 3), sense signatura, s'hi critiquen els actes de la celebració de la "festa del setze" organitzada "…pels tres o quatre furiosos jacobins que avui remenen les cireres en el Centro Obrero (?) Instructivo (?) Republicano (?)…", els quals "...van guanyarse la recriminació de totes les persones honrades que’l presenciaren…", amb crits com "Muera el clero!" o "Morin els Lluisos!". Finalment la festa del 16 de febrer és va deixar d’organitzar per part del ajuntament de la vila l’any 1892, i concretament per acord d’un ple municipal celebrat el mes de febrer d’aquell any, en el qual desprès de la pertinent votació és va prendre l’acord per manca de fons de no fer la festa, amb la conseqüent controvèrsia i polèmica pels qui hi van votar a favor i els qui hi varen votar en contra. Aquesta decisió municipal, va motivar un article signat per Agusti Trilla, publicat a la revista cerverina El Distrito de Cervera (any II, núm. 64, de 13 de febrer de 1892), on critica obertament aquella decisió municipal; per contra, altres publicacions cerverines de marcats colors polític, contràries a l'anterior, aplaudien la decisió de l’ajuntament i al mateix temps que criticaven de nou la intervenció de la maçoneria en l’organització de la festa. Així per exemple, la revista La Veu de la Segarra en el seu número 31 del 27 de febrer de 1904 (any II), fa esment a "… que s’havien portat al cementiri escuts masònichs… fent el qui avui és colaborador de Républica, H. Claris (A. Trilla) fundador de la lògia Discreción, discursos tant patrioters, que Cervera escandalitzada demanà a ses autoritats y en particular al senyor Rector, Rvnt. Marigot, que prohibis en el llòch sagrat, com és el cementiri, aquelles manifestacions que tant deshonraven al poble cerverí". Van ser, doncs, molts aquells que van lluitar-hi per tal de aconseguir la dissolució i desaparició de Cervera de la maçoneria, i en aquest sentit cal recordar novament Manel Pedrós, que esmenta mossèn Domènech i el rector de Cervera, llavors mossèn Marigot. Segurament, resultat de l’influencia de mossèn Domènech, parent del maçó cerverí, abans esmentat, Pere Domènech, la maçoneria a Cervera va acabant dissolent-se, desprès, això si, d’un període de efervescència i d’influència, tant a la vila com a altres poblacions com Tàrrega, degut sobretot al seu fundador Agustí Trilla Alcover. Cerverins afiliats a la lògia Discreción Al ser, però, una organització, com podi ser un partit polític, tenia els seus afiliats, i als de Cervera els he trobat en un llistat que figura a la tesis doctoral d’en Pere Sánchez Ferré, que és d’accés públic a la biblioteca pública Arús de Barcelona, de tal manera que em limito únicament a plasmar una còpia del mateix tret de dita tesis doctoral. En el llistat hi figuren un total de 31 afiliats a la lògia Discreción de Cervera, si be no necessàriament tots els qui hi figuren han de ser cerverins. Argeleguet Pallas, Antonio (a) Vespasiano; comerciant Simbologia maçona a Cervera Entre aquests elements simbòlics podem fer esment dels següents: un primer d’ells és el que em consta del cerverí Pere Pont –no inclòs al llistat de maçons cerverins–; aquest cerverí va fer tallar en baix relleu l’estrella maçona de cinc puntes al llindar de la porta de la botiga que tenia a la casa anomenada cal Raich, al número 14 del carrer Victòria, conegut també com costa dels Campos. Aquesta casa es va vendre a Cristòfol Raich, qui feu barrar l’estrella maçònica i la féu substituir per una llinda amb les seves inicials C R i una creu al mig, tal i com avui en dia ho podem veure, i que reprodueixo en aquest escrit. Respecta a aquest elements simbòlics, necessàriament he de fer esment a la més fonamental i elemental que és el que trobem a la làpida dels pares del nostre protagonista, el senyor Agustí Trilla Alcover, el qual, com expressament hi consta i s’aprecia a la fotografia que reprodueixo, la va fer posar ell mateix per recordar al seus pares. De la evident simbologia d’aquesta làpida cal destacar la calavera de perfil i la creu i la rosa sobre la mateixa, evident signe distintiu dels Rosa-Creu, ordre esotèrica, iniciàtica i estretament vinculada a la maçoneria, i que era un signe distintiu del grau 18 de la maçoneria. |
| NOTA | |
| * | Ramón Mª Xuclà i Comas ejerce como abogado en Barcelona y es profesor de Derecho de la UNED, centro asociado de Cervera (Lérida). Natural de esta última ciudad y apasionado por todo lo que la concierne, ha publicado distintos trabajos relacionados con ella y su historia, entre los cuales uno sobre La traducción castellana del presente estudio puede leerse en esta |
 Simbolismo Constructivo y Masonería |
|
|
|
|
|
|
Les úniques referències escrites que he trobat són un escrit signat pel Sr. Manel Pedrós que és va publicar a la revista Segarra sota el títol "La Maçoneria espanyola". En aquest article, el senyor Pedrós ens explica on hi havia instal·lada la lògia de Cervera; cita seguidament un dels principals components de la maçoneria a Cervera, un tal Domènech; seguidament fa esment dels objectes i símbols de la lògia: segells, calavera, mall, antifaços i altres; i finalment fa notar que entre els maçons cerverins hi havia una dona anomenada Cecilia Orobitg. 
La informació de la maçoneria cerverina, doncs, és ben escassa. Ha estat necessari acudir a diferents arxius i biblioteques per poder esbrinar quelcom més de la maçoneria a Cervera.
Precisament un dels elements que ha caracteritzat la maçoneria ha estat la seva simbologia. Ja que no es tracta aquí de fer un tractat sobre la mateixa, em limitaré a reflectir solament algunes d’aquelles manifestacions simbòliques a la nostra ciutat. 
Un altre exemple de la simbologia maçona el trobem a l’escut de la revista cerverina La Comarca de Cervera –que reprodueixo–, on apareix una reproducció de l’estàtua de la llibertat –la qual presideix encara avui l’escalinata d’accés a la biblioteca maçona de Barcelona, coneguda com biblioteca pública Rossend Arús– i de la que era un col·laborador habitual Agustí Trilla. A l’escut hi apareix, a més, un triangle a mena de plomada, on s’aprecia perfectament la corda del plom al seu centre; la plomada és un símbol maçònic elemental i dels més coneguts. Apareixen escrites en cadascun dels seus vèrtex les paraules, "libertad", "igualdad" i "fraternitat", que son les tres màximes maçones igualment més conegudes. 
En aquesta làpida del nínxol 478 hi posa: "A mis inolvidables padres", i tot seguit i a manera de signatura del qui ha posat el missatge, hi figura "A. Trilla Alcover".
